dimarts, 19 de gener del 2016

84.


El temps...
un dia, a una hora i no sé quants minuts,
som parits i el comptador es posa a caminar,
ningú ens ho diu, ho aprenem sols,
un dia morirem per passar a ser un record
com els que ara anem acumulant d'altres.
Tendim a morir però, conchus, vivim
que demà ens pot esperar ves a saber què
i ens pot agafar en ple penediment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada